Ensenyar i aprendre en línia - Aula 1

Públic

https://app.genially.com/editor/664625e17ca40600143d6e83
Reflexionant sobre la situació d’aprenentatge, des del prisma dels paradigmes psicològics hi ha una composició de tres paradigmes tal com s’exposa en la SA.
D’una banda, està present el cognitivisme perquè hi ha els processos mentals implicats en l’aprenentatge, com la percepció, la memòria i la resolució de problemes, per exemple el processament de la informació, ja que els participants analitzen i interpreten les fotografies històriques, activant processos cognitius com l’atenció, la percepció visual i la memòria a llarg termini.
En paral·lel, es relacionen les fotografies amb els seus coneixements previs sobre història, geografia, i cultura, fent connexions significatives que faciliten la comprensió i la retenció de la informació.
A més, es reflexiona sobre les pròpies experiències d’aprenentatge i desenvolupen habilitats metacognitives, com l’autoavaluació i la planificació d’estratègies per a l’anàlisi de fotografies.
D’altra banda, l’interaccionisme simbòlic es manifesta a través de l’estudi de fotografies històriques, atès que els participants poden explorar les identitats culturals i comunitàries. Les fotografies poden evocar records i narratives que reforcen el sentiment de pertinença a una comunitat o a una cultura determinada.
Alhora, l’alumnat i el professorat interactuen entre si mentre analitzen les fotografies, compartint les seves perspectives i interpretacions. Aquest procés d’interacció facilita l’aprenentatge, ja que els individus ajusten els seus punts de vista basant-se en les opinions i les experiències dels altres.
Finalment, hi ha un enfocament constructivista perquè l’alumnat es desafiat a pensar críticament sobre les fotografies, analitzant detalls, establint connexions històriques i debatent interpretacions.
En aquest sentit, l’aprenentatge es produeix a través de l’experiència directa amb les fotografies, permetent als participants explorar, descobrir i interpretar per ells mateixos.
A més a més, es reflexiona sobre el seu propi procés d’aprenentatge, avaluant les estratègies i coneixements, la qual cosa millora la consciència metacognitiva dels estudiants.
Pel que fa a la incidència de la intel·ligència artificial (IA), permet accedir més ràpidament a la informació accedint al context històric de les fotografies d’una forma més directa i fàcil que a través de la recerca històrica, ja que pot agilitzar el procés de recerca, permetent als estudiants trobar fonts històriques, articles acadèmics i altres recursos rellevants de manera més eficient.
També, permet adaptar-se al nivell de coneixement de cada estudiant, oferint suggeriments i recursos personalitzats per millorar la seva comprensió i aprenentatge.
Tanmateix, aquest recurs presenta ombres o riscos, tals com generar dependència vers les eines d’IA, obtenir informació incorrecta o superficial a causa de la pèrdua o manca de capacitat d’investigació en les fonts, tan digitals com primàries.
Atenent a les fortaleses de la SA, destacaria la innovació de treballar aquesta matèria des del prisma de les noves tecnologies, que permet posar en valor la història local.
Això no obstant, com a debilitat es palesa la complexitat de la SA i la necessitat de disposar de recursos humans i tecnològics per a dur-la a terme amb èxit.
Referències
Fernández, M. À. P., Sanmartí, N., & Oró, I. (2020). Evaluar para aprender con el apoyo de herramientas y recursos digitales. Aloma: revista de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna, 38(2), 9-20.
García, M. A. A. (2014). Retroalimentación en educación en línea: una estrategia para la construcción del conocimiento. RIED-Revista.
Sangrà A. Els elements claus per definir una situació d’aprenentatge en línia. Universitat Oberta de Catalunya (UOC).